Història

El nom de Vallgorguina el trobem citat per primer cop al s. X, en un document del cartulari de Sant Cugat. Però els primers assentaments de població són molt anteriors. El testimoni més antic conegut de la presencia humana és el dolmen de Pedra Gentil. També s'han trobat vestigis arqueològics de l'època ibèrica, concretament al jaciment de Puig Castell. L'actual nucli urbà data de finals dels segle XVIII. Les primeres cases es van agrupar al llarg de l'actual carretera vella, plaça Maragall i carrer Montseny. A l'any 1848 es va construir l'actual església i l'antiga va passar a ser la capella del cementiri.

L'activitat econòmica tradicional fou l'explotació del bosc i l'agricultura. Dins l'agricultura l'activitat principal era el cultiu de farratges. El treball al bosc consistia en fer llenya, feixines, carbó, rodells per a cèrcols de bota, etc. però sobretot, en pelar suros. Durant el s. XIX, va tenir gran importància el conreu de la vinya i la ramaderia.

La primera indústria va ser una petita fabrica de filatures, la Hilandera. Actualment hi ha dos polígons industrials, Eurast i el Molinot, ambdós estan situats al costat de la sortida 11 de l'Autopista A-7. 

Actualment a Vallgorguina hi resideixen 2.789 persones. A la dècada dels 90 el municipi va experimentar un important creixement de població. Des de l'any 1860 fins l'any 1970 el poble havia anar perdent població de manera progressiva. Aquest fenomen es va invertir a la dècada dels 70 quan Vallgorguina esdevingué centre d'estiueig i es van construir les urbanitzacions Can Puigdemir, Canadà Park, Baronia, Collsacreu.