Premiades del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2021

El jurat del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2021, reunits el 4 de maig de 2021 a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Vallgorguina van deliberar sobre els textos presentats en aquesta convocatòria, decidint els tres millors microrelats:

1r premi:

Passes sincopades

Eren passes sincopades, unes al ritme del pes de l’experiència, les altres al ritme de la lleugera innocència. Els peuets ràpids i plens de curiositat aixecaven terra i pedretes al caminar, els peus amples i experimentats deixaven la seva empremta al passar. Aquells eren coneguts i familiars camins, on la memòria quedava custodiada per esvelts pins, roures senzills, saborosos arbocers i les discretes alzines d’aquells boscos de l’estimada Vallgorguina.

Àvia mira quina pedra tan petita i rebonica diu la Lluma amb alegria exultant. L'àvia Erised en aquell instant va sentir aquell amor tan especial, i se li va fer present un record llunyà i es va posar a cantar.

Al Dolmen anem

del Dolmen marxem

allí ens espera una amiga

una amiga de veritat

ella va amb un vehicle molt especial

amb ell neteja i fa viatges llargs i elevats

al Dolmen anem

del Dolmen marxem.

La Lluma es posa a cantar i sense adonar-se’n, al Dolmen ja han arribat, amb la pedreta diminuta encara a la mà, percep el contrast entre lo petit i lo gegant. Cridà fort als quatre vents. Desitjo recordar per sempre aquest moment!

Aquell desig el bosc el va escoltar i els guardians de la memòria el van gravar. Quan la Lluma ja gaudia d’una llarga vida, de nou les passes sincopades va reviure, passes al ritme de l’experiència i passes al ritme de la lleugera innocència.

Pseudònim: AMI

(Autora: SANDRA SALES)

2n premi:

El dolmen

És de nit. Al bosc es senten sorolls estranys. L’Emma puja amb els seus fills al promontori, si tot va bé, avui acabarà la seva mala sort. No pot més, està desesperada. Es molt dur ser vídua amb 7 fills, no té menjar ni forces per treballar. Els entregarà als Déus a canvi de la felicitat eterna. Només vol ser feliç.

Ha demanat a una vella fetillera un encanteri, té les instruccions molt clares i està decidida. Sota la pluja d’estels fa una foguera i es posen en cercle a recitar l’encanteri.

El porta en un pergamí i els nens porten bosses al coll amb les herbes que li ha indicat la vella. El cel es torna de colors, funciona. Uns llamps es dirigeixen als seus fills. El sacrifici comença. De sobte, quan ho veu proper, es penedeix i es posa a sobre per protegir-los.

Els Déus, emprenyats, els converteixen en pedra.

Per sempre més seran l’estructura que tothom coneixerà com “El Dolmen de la Pedra Gentil”.

Pseudònim: Miau

(Autora: NOELIA MUÑOZ)

3r premi:

RÀPID

El bosc feia olor a herba humida, havia plogut la nit anterior, jo mirava a un voltant i a un altre, estava sola i em sentia segura. De cop, vaig sentir un soroll i em va espantar molt, venia del darrera d’unes pedres grans, sentia veus que parlaven del “dolmen”, me’n vaig anar corrents...tenia por, molta por...

Per fi, un altre cop sola, amb la tranquil·litat que el bosc em transmetia, sentia els ocells cantar, olorava les flors, els pins i tota la vegetació, estava en pau...

No! Un altre soroll, he de fugir ràpid, molt ràpid, tinc por, el cor em batega molt fort...que és el que estic trepitjant? Ja no és gespa tova, ni sorra, aquí no puc amagar-me, alguna cosa s’acosta a molta velocitat, he de ser encara més ràpida, travessaré per aquí, ràpid, molt ràpid, abans de que arribi, molt rà...

- Oh Déu meu! No he pogut frenar a temps...quina tristesa...és un cabirol preciós, sembla una femella...pobreta, no ha estat prou ràpida per creuar.

Fi.

Pseudònim: Lúa

(Autora: SOL VAAMONDE)

Els premis es van entregar a les guanyadores en acte privat divendres 14 de maig a la Sala de Plens de l'Ajuntament.