Pregó de la Festa Major de la Mercè 2024 a càrrec de la Lloll Bertran

De la Sibèria a la Xina, no hi ha res com Vallgorguina!

Bons amics que sou aquí,
alcaldessa, autoritats,
de bon grat us he de dir:
Sigueu tots ben saludats.

I també els gegants del poble,
que és un gran goig i un honor,
tots dos de llinatge noble,
Bernat i Elionor.

Res a veure amb la borbona,
ni ell tampoc amb el borbó.
Ella és dolça i molt bufona
i en Bernat tot un senyor.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra, 
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res.

I si la vista s’afina
a la part oriental,
descobrireu Vallgorguina,
de bell entorn natural.

De Vallgorguina a Olzinelles
trobareu un bell racó,
és de les zones més belles
i ja en va parlar el Picó.

Es veu que té un microclima
i a la nit hi fa molt fred,
ens ho explica i legitima
l’esmentat amic Alfred.

Silenci i frondositat,
res millor a la perifèria
que aquest lloc que heu batejat
com la petita Sibèria.

De la Sibèria a la Xina,
no hi ha res com Vallgorguina!

Ai, senyor, quin món de mones!
Tot està ben capgirat.
Sort que hi ha bones persones,
i tocs de felicitat.
Com les gresques més sonades,
les nostres festes majors,
autèntiques alenades
de vida, colors i olors.

I quan el setembre arriba
es fa la Festa Major
i Vallgorguina s'activa
i ofereix el bo i millor.

Em puc fer un fart de lloar-vos,
que teniu el bo i millor,
però, ei!, per no cansar-vos
n'he fet una selecció. 

Sou un poble acollidor,
molt tranquil, molt agradable,
i a mi em sembla que el millor
és la gent que és molt amable.

Hi ha una gran rivalitat
entre Senglars i Guillots,
pro en el fons és amistat
i no hi ha mai clatellots.

I faig una barretada
als integrants del Caliu,
entitat ben arrelada
que de tot en sap un niu.

Si sou dels que us pregunteu:
“I, abans, com es vivia?”
Podeu visitar el “Museu
del bosc i la pagesia”.

I un fet que trobo simpàtic,
de les millors decisions,
que és fer refugi climàtic
la Sala d’Exposicions.

I, així, mentre gaudeixes
de bona temperatura,
ho aprofites i frueixes
d’un bon ventall de cultura.

Hi ha una bella passejada.
I si hi surt l’amor tot d’una?
Perquè és una “Caminada
sota la llum de la lluna”.

Trobareu a la tornada
un bon avituallament
i, per postres, preparada
síndria per’ tota la gent.

La iniciativa aplaudida
per molts veïns ben joiosos,
que és la gran recollida
d’objectes voluminosos.

Una taula, una nevera...
Ves que algun espavilat
no us deixi a la vorera
la sogra o un cunyat pesat!

I tindreu enguany piscina?
Ah, chi lo sa, chi lo sa!
Endevina, endevina!
Ah! N’hi haurà o no n’hi haurà?

Què en fareu de ca la Lola?
Va ser un gran punt de trobada.
Ai, se us fa un nus a la gola
de veure-la tan tancada!

I si la recupereu
i en feu un bon Ateneu
amb teatre, bar, museu,
i que tot sigui a bon preu?

De Patagònia a la Xina,
no hi ha res com Vallgorguina!

Aquí tothom hi està bé,
des del xic fins al més gran,
el que va fluix de calé
i la classe benestant.

Com l'amiga pija Sandra   
que, amb una gran il·lusió,
decidida i sense mandra
s'ha adherit a aquest pregó.

I això que deia baixet:
“Serà un poble molt rupestre?
Ja hi arribarà internet?
Hi haurà golf o club eqüestre?    

I bé, no és com Llavaneres,
ni les Sechelles, ni Hawai,
pro ho iuro per les ulleres, 
Vallgorguina és súperguai! 

Pe’ls joves hi ha una mesura
per no quedar en calçotets:
un bo per gastar en cultura
de quatre-cents euros nets!

És clar que amb la Visa Oro
puc comprar-me en un segon
des d’un Ròlex fins a un lloro
o un model Louis Vuitton.”

I també amb molta il·lusió,
fent forrolla i molta fressa,
s'ha adherit a aquest pregó
la nostra amiga Vanessa!

“Us diu una que hi carbura:
Visca, visca el Bibliobús!,
que és per a la cultura
com l’aigua per a un lluç!”

De Manchester a la Xina,
no hi ha res com Vallgorguina!

I ara pareu atenció,
que he sentit alguna història,
també una superstició
i vull fer-vos-en memòria.

Hi ha una creença que data
d’un temps immemorial:
que sols amb una patata
pots guarir el mal de queixal.

Has de dur-la a la butxaca
de la falda o pantaló
pro no d’on el mal ataca
sinó de l’altre cantó.

I si la patata és vella
ja et dic que serà millor
que, com més s’arronsi ella
més s’arronsarà el dolor.

De Finlàndia a la Xina.
no hi ha res com Vallgorguina!
Per Reis, anys i anys enrere,
uns joves d’Arenys de Munt
van treure-us de polleguera.
Us ho explico. Esteu a punt?

Decidits, sense manies,
sense pors, ni maldecaps,
van anar per les masies
i us van fotre tots els naps!

Què en van fer del material?
Vendre-se’ls? Fer-los a miques?
Els deixaven al portal
de les fadrines boniques.

Que potser corre la brama
que ells tenen els naps menuts
i en canvi aquí teniu fama
que els teniu llargs i gruixuts?

Ara que aquí Vallgorguina
tampoc no us esteu de res,
que alguns van fer feina fina
‘nant per cases de pagès.

Agafant espolsadors,
carros, eines, una reixa...
i fins uns sostenidors:
els de la de ca la Peixa!

Que els tenia ben posats
i era de complexió grassa.
Doncs els van deixar exposats
allà al bell mig de la plaça!

De Nova York a la Xina
no hi ha res com Vallgorguina!

Un que era a punt de palmar
va dir quan es confessà:
“No crec en bruixes. I ca!
Però d’haver-n’hi, n’hi ha!”

I, recoi, quins aquelarres
allà a la Pedra Gentil!
Marededéu, quines farres!
Eren cent? Cinc-centes? Mil?

I per no ser espiades
provocaven temporals,
que allunyaven les mirades
dels esporuguits mortals.

I, quan ara hi ha tempesta,
diuen tots els vilatans:
“Ei, que les bruixes fan festa
pels boscos d’aquests voltants!”

Pst! Són bruixes amb solera
i el seu record és ben viu,
que en va parlar el de Sinera,
l’il·lustre Salvador Espriu.

Jo vaig fer de Bruixa Stria
amb l’Stilton ratolí,
i ara us en faig una tria
que em plau de cantar-la aquí. 

(“Monstres i tenebres”. Del musical Geronimo Stilton)

De Transilvània a la Xina,
no hi ha res com Vallgorguina!

Vallgorguina viu i tresca
amb autèntica il·lusió,
us heu ben guanyat la gresca
i una gran Festa Major!

A la casa de la Vila
tothom penca i va que peta,
pro aquests dies de barrila
també perdran la xaveta.

Barrejarem seny i rauxa,
festa, mam i bon menjar.
Vallgorguina serà xauxa,
tot el poble fliparà!

Vallgorguina sempre avança
en la millor direcció.
Pro, de tant en tant, descansa  
i viu la Festa Major!

 

Lloll Bertran, Celdoni Fonoll, 20.9.2024