Manifest amb motiu del 28 de juny, Dia internacional per l'Alliberament sexual i de gènere

El 28 de juny, reivindiquem a totes les persones que han lluitat per l'alliberament sexual i de gènere. D'aquelles que ens han precedit i han plantat cara a les condicions més difícils. Les que van reivindicar l'orgull de ser qui som: lluitadores lesbianes, gais, trans, bisexuals...

Aquest és l'orgull més gran: la diversitat de la nostra classe, que no està disposada a cedir ni un mil·límetre de llibertat a ningú. Ni en la nostra manera de ser, de relacionar-nos, de viure la nostra sexualitat o de ser sobiranes dels nostres cossos.

Reivindiquem també el dret de la infància per viure lliurement els seus gèneres i identitats sexuals, sense que vingui res ni ningú a negar-ne l'existència. El dret d'adolescents i joves a no patir assetjament a l'escola i a expressar-se lliurement en espais de lleure o esportius. El dret a caminar pel carrer sense por, rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà amb la parella. El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare».

Ens tornem a trobar en un moment crític a l'àmbit institucional; l'ascens reaccionari que han constatat les darreres eleccions és profundament preocupant. La dreta i la ultradreta ja governen a diferents institucions autonòmiques i municipals dels Països Catalans, amb representació arreu del país. Situen clarament en el centre de la diana grans capes de la població treballadora: les dones, les dissidències sexuals i de gènere, les persones migrades i racialitzades, i els pobles que disputen conflictes nacionals, com els Països Catalans.

Uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s'han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil vermell de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l'exclusió social que patien. De totes les persones trans que el 1977 van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGBTI+ que va tenir lloc a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. Del moviment associatiu que durant la dècada dels 80 i els 90 va impulsar campanyes d'educació sexual per a tota la població per aturar el VIH o de les entitats que han persistit durant anys fins a aconseguir l'aprovació de lleis d'igualtat i combatre l'LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat.

Des de Vallgorguina construïm una alternativa inclusiva i feminista.